Espais protegits a Catalunya

Aquesta és la part més ampliada de tot el dossier d'aquest crèdit de síntesi, ja que expliquem tota la historia, des del principi fins al final, amb tots els fets que han anat passat durant l'exili. Us presentarem en el blog, una mica la història de l'exili i la Guerra Civil Espanyola.

I també hem treballat els espais protegits a Catalunya:

Lles zones on hi ha mes espais naturals protegits a Catalunya és al nord-est i al nord-oest de Catalunya. Hi han diverses maneres per a la protecció i conservació dels espais naturals. Una de les maneres és el Pla d'espai d'interes natural que es va aprovar el 14 de setembre de 1996. Aques mètode estableis la classificació dels espais naturals en cinc valors; el científic, l'ecològic, el paisatgístic, el cultural i el social.

El Cap de Creus es una àrea protegida perquè és un paisatge d'interés nacional.

                   

La guerra Civil a Espanya es va iniciar al 1936 fins al 1939, les tropes rebels de Franco van ocupar Barcelona i això correspon a la fase final de la guerra. En aquesta guerra s'enfronten dos bàndols; els republicans i els franquistes, va guanyar Franco i va posar una dictadura fins a la seva mort. La població que lluita per la legalitat democràtica té una reacció de silenci, el silenci dels vençuts. 

Després d'aquesta guerra perduda va haver de marxar molta gent, es creu que van passar entre els camins de les comarques i els que van passar-hi per l'Alt Empordà, eren gairebé mig milió de persones.

El coll de Manrella, el coll de Lli , Can Barris, Castell de Sant Ferran, Castell de Perelada i la mina del Negón, són alguns dels camins de l'exili.

Els que fugien, van arribar a França, on van ser rebuts molt malament, els hi van prometre llocs d'acollida, i l'únic que els hi van donar era un camp de refugiats. Era una platja. Les seves tendes de campanya eren les mantes que portaven mullades, posaven quatre pals i les aguantaven per poder ficar-s'hi dins i no passar fred, però amb una bufetada de vent tot queia. Un Febrer del 1939, estar en aquelles platges era molt dur, feia molta fred, no tenien protecció, no tenien menjar ni aigua potable, molts patien malalties. S'alimentaven de pa, que els soldats els hi tiraven de fora, semblaven gossos. Havien perdut la dignitat.

Un dels personatges més importants que hi va haver en l'exili entre altres, va ser Lluís Company, que va ser un polític d'ideologia Catalana i líder de la esquerra republicana, president de la generalitat de Catalunya. Va ser fusellat al castell de Montjuià.