En aquest blog, us presentarem tot el treball que hem estat fent durant el crèdit de síntesi. Aquest treball consisteix en fer diverses activitats i buscar informació de les diferents matèries treballades a classe. En general, tractarem el tema de l'exili causat per la guerra Civil Espanyola.
dimarts, 18 de març del 2014
dilluns, 17 de març del 2014
Creació d'un blog
En aquesta matèria ens expliquen com hem de crear un blog, els continguts que ha de tenir cada entrada i aprendre a afegir gadgets i etiquetes.
diumenge, 16 de març del 2014
Matemàtics a l'Exili
En aquest apartat hem treballat diferents matemàtics i la seva vida durant l'exili, hem hagut de buscar informació d'aquests i explicar-la. També, hem hagut de fer una mena d'estadística sobre els refugiats on hi representava el nombre de matemàtics que van haver de fugir a l'exili.
- Pere Pi Calleja, un dels personatges matemàtics, va néixer a Barcelona l'any 1907 i va morir al mateix lloc l'any 1986. Formava part d'una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses, ja que el seu pare va nèixer en aquest poble. Va estudiar professorat a Barcelona i l'any 1927 va obtenir un premi de la societat en un concurs de problemes matemàtics, i mes tard va realitzar estudis de doctorat. Es va exiliar en el camp d'Argelers i va poder sortir d'allá amb l'ajuda del seu avi. Mes tard s'instala a Buenos Aires i forma la unió matemàtica Argentina. Finalment torna a Catalunya, l'any 1947, va a visitar Roses i presentà la seva parella a la família i s'instala definitivament a Catalunya.
- Lluís Santaló, el segon personatge matemàtic, va néixer a Girona l'any 1914 i va morir a Buenos Aires l'any 2001. Va estudiar de doctorat a la Universitat de Madrid. Es va especialitzar en geometria en Hmburg l'any 1939. Va ser exiliat a França, i més tard, a Argentina, a la ciutat de Rosaria, en la Universitat del Litoral.
Més tard, es va instalar als Estats Units d'Amèrica i va treballar a Chicago Princenton. L'any 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries, per l'investigació científica. La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l'aplicació de les matemàtiques.
-Per últim, Ernest Coromines, el tecer personatge matemàtic, va néixer Barcelona l'any 1913 i va morir l'any 1992 a França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura en la Universitat de Barcelona. Va participar en la guerra Civil i es va exialiar a França. Més tard,s'exilià a Argentina, on treballa de professor de matemàtiques a la Universitat de Cuyó, càtedra d'estadística. Es va casar amb la cosina d'un conegut guerriller l'Ernesto. Entre 1947 i 1964 va viure a diferents cuitats a França. L'any 1964 s'instal·la definitivament en Amèrica i va treballar a la Universitat de Claude Bernard.
- Pere Pi Calleja, un dels personatges matemàtics, va néixer a Barcelona l'any 1907 i va morir al mateix lloc l'any 1986. Formava part d'una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses, ja que el seu pare va nèixer en aquest poble. Va estudiar professorat a Barcelona i l'any 1927 va obtenir un premi de la societat en un concurs de problemes matemàtics, i mes tard va realitzar estudis de doctorat. Es va exiliar en el camp d'Argelers i va poder sortir d'allá amb l'ajuda del seu avi. Mes tard s'instala a Buenos Aires i forma la unió matemàtica Argentina. Finalment torna a Catalunya, l'any 1947, va a visitar Roses i presentà la seva parella a la família i s'instala definitivament a Catalunya.
Més tard, es va instalar als Estats Units d'Amèrica i va treballar a Chicago Princenton. L'any 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries, per l'investigació científica. La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l'aplicació de les matemàtiques.
-Per últim, Ernest Coromines, el tecer personatge matemàtic, va néixer Barcelona l'any 1913 i va morir l'any 1992 a França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura en la Universitat de Barcelona. Va participar en la guerra Civil i es va exialiar a França. Més tard,s'exilià a Argentina, on treballa de professor de matemàtiques a la Universitat de Cuyó, càtedra d'estadística. Es va casar amb la cosina d'un conegut guerriller l'Ernesto. Entre 1947 i 1964 va viure a diferents cuitats a França. L'any 1964 s'instal·la definitivament en Amèrica i va treballar a la Universitat de Claude Bernard.
dijous, 13 de març del 2014
Documentary about the refugees camp in Argeles
En la matèria d'anglès, hem vist un documental sobre els refugiats del camp d'Argèles i, a continuació, hem contestat les preguntes sobre aquest documental. El documental ha sigut molt trist, veure la recreació i les imatges reals ens han fet reflexionar i afirmar que acabar exiliat és molt dur.
Aqui teniu les respostes:
1. The borders of France were open the 6 of february, 1939
2. The spanish and catalan must walk 40 km on foot.
3. 449 Senegalese horsemen were guarding the refugees.
4. Because the francais order them to stay in their houses they didn't helped the refugees.
5. They sit between the others to make the ambient hot and don't freeze themselves.
6. Lung diseases, scurvy, and cerebral diseases were the most common diseases.
7. They went going truck by truck taking bread to get some food.
8. Chanois and his friend did clandestinely recording the life in Argeles
9. They bought fruits or greeness by money and thats how they trade.
10. Many women prostitute themselves to get some food for her son/daughter
11. The punishment was to make them do many turns on a roundabout
12. To don't get bored, someone was playing chess, anotherone was sewing.
Aqui teniu les respostes:
1. The borders of France were open the 6 of february, 1939
2. The spanish and catalan must walk 40 km on foot.
3. 449 Senegalese horsemen were guarding the refugees.
4. Because the francais order them to stay in their houses they didn't helped the refugees.
5. They sit between the others to make the ambient hot and don't freeze themselves.
6. Lung diseases, scurvy, and cerebral diseases were the most common diseases.
7. They went going truck by truck taking bread to get some food.
8. Chanois and his friend did clandestinely recording the life in Argeles
9. They bought fruits or greeness by money and thats how they trade.
10. Many women prostitute themselves to get some food for her son/daughter
11. The punishment was to make them do many turns on a roundabout
12. To don't get bored, someone was playing chess, anotherone was sewing.
dilluns, 10 de març del 2014
Espais protegits a Catalunya
Aquesta és la part més ampliada de tot el dossier d'aquest crèdit de síntesi, ja que expliquem tota la historia, des del principi fins al final, amb tots els fets que han anat passat durant l'exili. Us presentarem en el blog, una mica la història de l'exili i la Guerra Civil Espanyola.
I també hem treballat els espais protegits a Catalunya:
Lles zones on hi ha mes espais naturals protegits a Catalunya és al nord-est i al nord-oest de Catalunya. Hi han diverses maneres per a la protecció i conservació dels espais naturals. Una de les maneres és el Pla d'espai d'interes natural que es va aprovar el 14 de setembre de 1996. Aques mètode estableis la classificació dels espais naturals en cinc valors; el científic, l'ecològic, el paisatgístic, el cultural i el social.
El Cap de Creus es una àrea protegida perquè és un paisatge d'interés nacional.
La guerra Civil a Espanya es va iniciar al 1936 fins al 1939, les tropes rebels de Franco van ocupar Barcelona i això correspon a la fase final de la guerra. En aquesta guerra s'enfronten dos bàndols; els republicans i els franquistes, va guanyar Franco i va posar una dictadura fins a la seva mort. La població que lluita per la legalitat democràtica té una reacció de silenci, el silenci dels vençuts.
Després d'aquesta guerra perduda va haver de marxar molta gent, es creu que van passar entre els camins de les comarques i els que van passar-hi per l'Alt Empordà, eren gairebé mig milió de persones.
El coll de Manrella, el coll de Lli , Can Barris, Castell de Sant Ferran, Castell de Perelada i la mina del Negón, són alguns dels camins de l'exili.
Els que fugien, van arribar a França, on van ser rebuts molt malament, els hi van prometre llocs d'acollida, i l'únic que els hi van donar era un camp de refugiats. Era una platja. Les seves tendes de campanya eren les mantes que portaven mullades, posaven quatre pals i les aguantaven per poder ficar-s'hi dins i no passar fred, però amb una bufetada de vent tot queia. Un Febrer del 1939, estar en aquelles platges era molt dur, feia molta fred, no tenien protecció, no tenien menjar ni aigua potable, molts patien malalties. S'alimentaven de pa, que els soldats els hi tiraven de fora, semblaven gossos. Havien perdut la dignitat.
Un dels personatges més importants que hi va haver en l'exili entre altres, va ser Lluís Company, que va ser un polític d'ideologia Catalana i líder de la esquerra republicana, president de la generalitat de Catalunya. Va ser fusellat al castell de Montjuià.
Herois clàssics exiliats
En l'apartat de mitologia, hem llegit la hstòria de Bel·lerofont i la Quimera, ja treballada a classe i a continuació, hem contestat unes preguntes sobre aquesta. Ja que està relacionada amb fets mitològics de l'exili, on fins i tot els més poderosos, els herois, eren exiliats del seu poble.
La història d'aquest mite tracta de Bel·lerofont i la Quimera.
Bel·lerofont era un príncep de Corint que va haver d'exiliar-se per haver matat accidentalment a un home. Matar algú era una de les pitjors taques per a la reputació, així que va anar cap a Tirint, on el seu rei, Pretos, el podia purificar. Quan l'ha acabat de purificar el va acollir al seu castell. Aleshores, Estenebea, que era la dona de Pretos, es va sentir atreta per Bel·lerofont i el va seguir. En Bel·lerofont no volia trair al seu rei i la Rreina ofesa es va voler venjar. Va començar a mentir al seu marit diguent-li que era Bel·lerofont que volia passar una nit amb ella.
Pretos, no podia matar a Bel·lerofont, i per aixó va enviar l'heroi a Lícia, a casa de Jòbat, pare d'Estenebea, per així fer-li arribar una carta on posava que havia de matar a Bel·lerofont.
Quan Jòbat va llegir la carta, va enviar l'heroi a lluitar contra una bèstia monstruosa que menjava els seus ramats: Quimera.
La lluita amb la quimera:
Quimera era un monstre que tenia la part de davant de lleó, la del darrere de serp i, sobre del llom, un cap de cabra que llençava foc. Bel·lerofont, amb l'ajuda del Pegàs, van matar el monstre.
Quan Jòbar va veure això, llavors va donar una de les seves filles com a esposa i el va fer hereu del regne.
Bel·lerofont, no va tenir un final feliç, perquè va voler arribar amb el Pegàs fins al palau dels déus, però Zeus el va farir amb un llamp i finalment, Bel·lerofont es va precipitar i va morir.
La història d'aquest mite tracta de Bel·lerofont i la Quimera.
Bel·lerofont era un príncep de Corint que va haver d'exiliar-se per haver matat accidentalment a un home. Matar algú era una de les pitjors taques per a la reputació, així que va anar cap a Tirint, on el seu rei, Pretos, el podia purificar. Quan l'ha acabat de purificar el va acollir al seu castell. Aleshores, Estenebea, que era la dona de Pretos, es va sentir atreta per Bel·lerofont i el va seguir. En Bel·lerofont no volia trair al seu rei i la Rreina ofesa es va voler venjar. Va començar a mentir al seu marit diguent-li que era Bel·lerofont que volia passar una nit amb ella.
Pretos, no podia matar a Bel·lerofont, i per aixó va enviar l'heroi a Lícia, a casa de Jòbat, pare d'Estenebea, per així fer-li arribar una carta on posava que havia de matar a Bel·lerofont.
Quan Jòbat va llegir la carta, va enviar l'heroi a lluitar contra una bèstia monstruosa que menjava els seus ramats: Quimera.
La lluita amb la quimera:
Quimera era un monstre que tenia la part de davant de lleó, la del darrere de serp i, sobre del llom, un cap de cabra que llençava foc. Bel·lerofont, amb l'ajuda del Pegàs, van matar el monstre.
Quan Jòbar va veure això, llavors va donar una de les seves filles com a esposa i el va fer hereu del regne.
Bel·lerofont, no va tenir un final feliç, perquè va voler arribar amb el Pegàs fins al palau dels déus, però Zeus el va farir amb un llamp i finalment, Bel·lerofont es va precipitar i va morir.
Una de les activitats que hem fet:
HORITZONTALS:
2. Personatge quer lluità contra Tebes.
4. La millor germana del món
6. Autor de la tragèdia 'Èdip rei'
8. Què va fordar-se Èdip?
10. Cunyat i tiet d'Èdip.
11. Monstre mig dona mig lleó.
12. Germana d'Antígona
13. Estimat cosí d'Antígona
VERTICALS:
1. Mare i alhora esposa del seu propi fill
3. Esposa de Creont
5. L'oracle predilecta de tots els grecs.
7. Ciutat on va exiliar-se Èdip.
9. Va ser assassinat pel seu propi fill.
10. Ciutat on va crèixer Èdip.
13. Qui és l'ésser que pel matí camina amb quatre potes, al migdia amb dues i a la nit amb tres?
Informació de les quatre versions
Aquests són els diferents instruments de cadascuna de les versions següents:
Luís Llach: baix
Ovidi Motllor: guitarra
Inmigrasors: bateria, guitarra, baix
Carles Belda: acordió
De totes aquestes, la versió que més ens ha agradat ha sigut la de Carles Bleda, ja que és la més 'mogudeta' i la que més ens ha cridat l'atenció.
La versió que creiem que és la més adequada a l'esperit que devien sentir els exiliats és la d'Ovidi, ja que és la que més transmet aquell sentiment de tristor i engoixa.
Pau Casals (1876-1973) va ser director i compositor català. Va fer una interpretació del cant dels ocells i ha esdevingut un símbol de Pau. Al 1931, amb l'exili va fer un concert a Montjoia. Es va exiliar a París, però amb l'entrada dels Nazis es va haver d'exiliar a Amèrica del Nord. També ha composat l'himne de les Nacions Unides.
Luís Llach: baix
Ovidi Motllor: guitarra
Inmigrasors: bateria, guitarra, baix
Carles Belda: acordió
De totes aquestes, la versió que més ens ha agradat ha sigut la de Carles Bleda, ja que és la més 'mogudeta' i la que més ens ha cridat l'atenció.
La versió que creiem que és la més adequada a l'esperit que devien sentir els exiliats és la d'Ovidi, ja que és la que més transmet aquell sentiment de tristor i engoixa.
Pau Casals (1876-1973) va ser director i compositor català. Va fer una interpretació del cant dels ocells i ha esdevingut un símbol de Pau. Al 1931, amb l'exili va fer un concert a Montjoia. Es va exiliar a París, però amb l'entrada dels Nazis es va haver d'exiliar a Amèrica del Nord. També ha composat l'himne de les Nacions Unides.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)